La corona i la solemnitat
La corona, present en moltes àligues festives i també en l'Àliga actual de Badalona, expressa simbòlicament autoritat, dignitat i representació institucional.
PATRIMONI FESTIU · BADALONA
Un símbol de solemnitat, tradició i identitat. Descobreix la història de l'Àliga de la Ciutat.
UNA FIGURA ÚNICA
L'Àliga de Badalona és molt més que una figura festiva. Simbolitza la identitat de la ciutat i acompanya la seva gent en les festes, actes institucionals i moments més significatius.
Conèixer la seva història →Badalona incorpora una àliga festiva inspirada en l'Àliga d'Olot.
La premsa local deixa constància documental de la presència de l'Àliga a Badalona.
La figura actual es presenta durant la Nit de Sant Anastasi i recupera el seu protagonisme en la vida festiva de la ciutat.
A finals del segle XIX, Badalona disposava d'una àliga festiva coneguda com l'Àliga d'en Santigosa, en honor al seu constructor, regidor de l'Ajuntament de Badalona i nascut a Olot.
Inspirada en l'Àliga d'Olot, fou regalada a Badalona l'any 1883. Participava en les cercaviles de Festa Major i en actes institucionals. La seva presència està documentada fins a finals del segle XIX.
MEMÒRIA DOCUMENTAL
La crònica històrica recollida per la Colla de Geganters de Badalona, a partir de la premsa local de l'època, ens permet recuperar un episodi de la Festa Major de finals del segle XIX.
Aquell dissabte, els gegants, els capgrossos i l'Àliga van sortir de la Casa de la Vila a les vuit del matí per recórrer els carrers de Badalona, acompanyats pel so del flabiol i el tamborí.
La mateixa font situa aquell any l'adquisició, per part de l'Ajuntament, dels gegants de la Confraria de Sant Anastasi. La presència conjunta d'aquestes figures ens ajuda a imaginar la importància que ja tenia la imatgeria festiva en les celebracions de la ciutat.
Segons la història publicada per la Colla de Geganters de Badalona, l'antiga Àliga va continuar participant en les festes fins al 1898, quan va deixar de sortir als actes i celebracions.
Un segle més tard, el 1998, Badalona recuperaria la figura amb una nova Àliga, construïda per Jordi Grau al Taller el Drac Petit l'any 1995.
Font: Colla de Geganters de Badalona, Àliga de la Ciutat (2014), amb referència a la premsa local de l'11 d'agost de 1894. La consulta directa de l'exemplar original resta pendent.
EL VALOR D'UN SÍMBOL
En la tradició festiva catalana, l'àliga és una figura vinculada a la representació solemne i institucional de la comunitat. A Badalona, forma part del patrimoni festiu de la ciutat.
MÉS QUE UNA FIGURA FESTIVA
En la tradició catalana, l'àliga ocupa un lloc singular dins de la imatgeria festiva. A diferència de les figures que representen personatges concrets, l'àliga simbolitza la comunitat, la dignitat de la ciutat i la seva representació institucional.
Aquest simbolisme té arrels en l'heràldica i en les celebracions solemnes de les ciutats catalanes, i continua present en moltes festes actuals.
La corona, present en moltes àligues festives i també en l'Àliga actual de Badalona, expressa simbòlicament autoritat, dignitat i representació institucional.
Tradicionalment, en moltes poblacions l'àliga ocupa una posició destacada dins del seguici, sovint propera a les autoritats municipals. L'ordre concret depèn del protocol de cada celebració.
El Ball de l'Àliga té habitualment un caràcter solemne i cerimonial. En la tradició catalana pot interpretar-se com un gest de respecte envers la comunitat i les seves institucions.
El valor de l'àliga no resideix només en la figura material. També es transmet a través de la música, els balls, els portadors i les celebracions que mantenen viva la memòria col·lectiva.
EL CAS DE BADALONA
A Badalona, l'Àliga és un element protocol·lari de la Colla de Geganters de Badalona. La figura actual, construïda per Jordi Grau l'any 1995 i presentada públicament el 1998, recupera la memòria de l'antiga Àliga d'en Santigosa.
El seu ball, amb música de Daniel Sunyer, i la seva participació en celebracions destacades de la ciutat contribueixen a expressar aquesta continuïtat cultural.
Context cultural: Més que figures de cartó pedra. El simbolisme dels gegants i de l'àliga en la construcció de la identitat de Badalona, treball de recerca de Carlota Segura Vilaseca, apartats 3.3, 3.4 i 3.5. Les característiques generals del protocol català no impliquen que totes s'apliquin específicament a Badalona.
La corona és un dels elements que reforcen el caràcter solemne i representatiu de l'Àliga de Badalona. No és únicament un ornament: forma part de la seva imatge simbòlica i de la vinculació amb la ciutat.
L'any 2021, l'Àliga va recuperar una corona inspirada en la que apareix representada a l'escut municipal modernista de Badalona de 1914. Aquesta recuperació permet reforçar el vincle entre la figura festiva, la història local i la simbologia municipal.
Un segle després, durant la Nit de Sant Anastasi de 1998, una nova Àliga coronada i amb les ales desplegades arribà a la plaça de la Vila, on s'estrenà el Ball de l'Àliga de Badalona.
LA NIT DE SANT ANASTASI
Un segle després que l'antiga Àliga deixés de participar en les celebracions de Badalona, la ciutat va recuperar aquesta figura emblemàtica durant la Nit de Sant Anastasi de 1998.
En una arribada escenificada, una nova Àliga coronada i amb les ales desplegades va descendir simbòlicament del cel fins al bell mig de la plaça de la Vila. Aquella mateixa nit es va estrenar el Ball de l'Àliga de Badalona.
Després dels balls de Bastons i de Gegants de plaça, començava un seguici que donava continuïtat a la celebració.
El recorregut s'acompanyava amb la música del Seguici Pallarès. Membres de les entitats de cultura tradicional i popular obrien camí amb el pas de seguici i torxes enceses.
El seguici avançava pels carrers nocturns de Badalona, acompanyant l'Àliga i els gegants Anastasi i Maria fins a la Rambla.
UNA TRADICIÓ QUE EVOLUCIONA
A partir de l'any 2005 es va deixar de celebrar el seguici en el seu format anterior. La celebració va evolucionar cap a una cercavila pels carrers cèntrics de Badalona, amb la participació de les figures festives i les entitats de la ciutat.
Aquest canvi mostra com les tradicions populars poden transformar-se amb el pas del temps sense perdre el seu vincle amb la comunitat.
Font: Colla de Geganters de Badalona, Àliga de la Ciutat, document històric publicat el 2014.
L'OFICI I EL PATRIMONI
Darrere de l'Àliga de Badalona hi ha una trajectòria dedicada a donar forma, recuperar i preservar la imatgeria festiva catalana.
Jordi Grau i Martí desenvolupa el seu ofici d'escultor d'imatgeria festiva des de 1981. Al capdavant del Taller el Drac Petit, ha construït gegants, capgrossos i figures de bestiari per a nombroses poblacions, i ha participat en la restauració de peces de gran valor patrimonial.
La seva obra combina creació artística, coneixement dels materials i compromís amb la cultura popular. Cada figura forma part de la identitat festiva de la comunitat que l'acull i la fa ballar.
L'Àliga actual de Badalona va ser construïda l'any 1995 per l'escultor Jordi Grau i Martí, al Taller el Drac Petit de Terrassa.
La construcció de la figura i la seva presentació pública són dos moments diferents de la història de l'Àliga: va ser construïda el 1995 i presentada festivament a Badalona el 1998.
Figures noves que passen a formar part del patrimoni cultural i de les celebracions de pobles i ciutats.
Intervencions sobre figures històriques per contribuir a la seva conservació i continuïtat festiva.
El taller treballa amb tècniques com el modelatge en fang, els motlles d'escaiola, el cartró-pedra i la fibra de vidre. Són procediments generals del taller, no una descripció documentada dels materials concrets de l'Àliga.
EL VINCLE AMB BADALONA
La trajectòria del taller també inclou altres figures relacionades amb Badalona, com la Dimonieta, el Follet i la Mulassa, així com treballs de restauració del patrimoni festiu de la ciutat.
CULTURA POPULAR
Jordi Grau és germà de Jan Grau i Martí (1956–2025), investigador i divulgador de la cultura popular catalana, vinculat als Geganters de Terrassa i membre fundador de la Colla de Geganters de Badalona.
La trajectòria dels dos germans reflecteix la importància de crear, conservar, estudiar i transmetre el patrimoni festiu de generació en generació.
Font documental: Taller el Drac Petit — Construcció de bestiari
El Ball de l'Àliga és una de les expressions més significatives del caràcter cerimonial d'aquesta figura. Els seus moviments transmeten solemnitat i reforcen el vincle entre l'Àliga, la ciutat i les seves celebracions.
El ball es va estrenar el 10 de maig de 1998, coincidint amb la recuperació de l'Àliga de Badalona. La coreografia va ser elaborada per la Colla de Geganters de Badalona, mentre que la música constitueix una composició pròpia vinculada a aquesta recuperació.
La interpretació musical del ball pot adaptar-se al context de la celebració. En actes destacats pot comptar amb un acompanyament instrumental ampli, mentre que en determinades cerimònies es presenta amb una formació més reduïda.
L'Àliga és acompanyada pels aligots, membres del seguici que vesteixen una indumentària característica i porten casquets que representen el cap d'una àliga. La seva funció és acompanyar la figura durant els desplaçaments, facilitar-ne el pas i donar suport als seus portadors quan és necessari.
Enregistrament complet del ball, amb so original.
L'Àliga de Badalona és una figura de caràcter protocol·lari que participa en alguns dels actes més significatius del calendari festiu de la ciutat. La seva presència aporta solemnitat al seguici i simbolitza el vincle entre la tradició, la comunitat i la identitat badalonina.
El Pregó anuncia l'inici de les Festes de Maig. En aquest context, l'Àliga participa en la dimensió institucional i festiva de la celebració, al costat d'altres elements de la cultura popular de Badalona.
La Nit de Sant Anastasi és una de les celebracions més emblemàtiques de Badalona. Té un significat especial en la història recent de l'Àliga, ja que el 10 de maig de 1998 es va presentar públicament la figura recuperada i es va estrenar el seu ball.
En la festivitat del patró de Badalona, l'Àliga forma part de la tradició cerimonial de la ciutat. La seva participació en els actes vinculats a l'Ofici Solemne posa de manifest el caràcter representatiu i protocol·lari d'aquesta figura.
La seva presència també està vinculada a altres dates i actes destacats, com la Diada Nacional de Catalunya i la Processó del Corpus de Dalt la Vila. La participació concreta pot variar segons la programació de cada any.
L'Àliga forma part de la imatgeria festiva de la Colla de Geganters de Badalona. Gràcies a la tasca de la Colla, dels seus portadors i de les persones que l'acompanyen, aquesta figura continua viva i present en la memòria col·lectiva de la ciutat.
Constructor: Jordi Grau · Taller el Drac Petit
Imatges que ens apropen a la història, les celebracions i els detalls de l’Àliga de Badalona.